Grimpant pel Port: el pujador de la Joca i la canal d’Enganyó.

El pujador de la Joca i la canal d´Enganyo.
Crònica de un novato, mos van trobar com sempre a las vuit y mitja del matí dotze muntanyesos i dos jóvens i boniques dames (després de lo vist també bones muntanyeses) després d’uns moments de dubtes per que el temps no acompanyava gaire, nos repartim en los cotxes i sortim cap al àrea d´esbarjo de la Vall.
En arribar y després de tots equipats, mos van fer la foto de sortida i en el fons la Joca,
y vinga per una guapa sendera capa munt que falta gent, després de un bon paseg giro a la esquerra, una bona rampa i en un bon sitio un descanso i el bocata, que ara ve la grimpada y no val badar, comencen por una canal gràcies a una cuerda que passa Juan i ja veiem que la pujada no sira gens fàcil, la roca esta mol banyada y no se aguanten los peus, ademes se nos posa la niebla al damunt, i mos perden las buenas vistes que suposadament niauran, al fins que sense vores massa, després de uns passes de cuart y una travessa una mica aerea, però que en la niebla no es veia res baix i no feia massa temor, arriben al nostre objectiu la Joca, be se suposa per que la intuir però no la veien per culpa de la niebla.
Be ara la baixada amb arribat al voltant de les dues y mitja, molt de retràs per culpa de la humitat de la pedra, baixar per la canal d´Enaganyo es un perill, asins que con la docta i sabia opinió del “ presi” i aun que donant una volta imprevista baixem per sendera, arriben a la Vall al voltant de les cinc i mitja, una bona grimpada, una millor excursió, i un dia estupend en una bona companyia.

Manel

Fotos Manolo >>>

Fotos de Jordiet